Una història de l'hort: la ceba agra d'en Jaume Bigas

Aquesta és una història que ha d'engruixir la nostra cultura pagesa. Una història d'un pagès que volia aconseguir un gust equilibrat per a un dels plats més típics de Malla i la Plana de Vic: l'amanit. Conta la família d'en Jaume Bigas que fa més de cent anys que un dia, l’avi i padrí Jaume, el qual era fill de Taradell, es va casar i se’n va anar a viure a Clavegueres (Múnter-Muntanyola). Allà, al costat de casa, hi tenia un hort on hi plantava tot tipus d’hortalisses. Però d’entre les hortalisses n’hi havia una que li feia ballar el cap més que les altres: la ceba. Li agradava la ceba, molt, però quan menjava amanida la trobava massa rabiüda. I vet aquí que va sentir a parlar que en una casa, al Mas Gran (Vic-Malla) tenien una ceba que tenia molta anomenada, de bona que era. En Jaume, l’avi, se n’hi va anar tot determinat i en va tornar amb planter per fer-ne a casa. I des de llavors en va anar fent tota la vida, i se’n va fer les mil delícies a l’amanida. No hi havia ceba al món com aquella ceba tan dolceta, encara que l’anomenessin agra. Aquella ceba va passar de pares a fills. Així, doncs, en Jaume va ensenyar a conreuar-la al seu fill Joan, i aquest al seu fill, en Jaume, el que coneixem i ens ha ensenyat a plantar-la. Ara en Jaume Bigas viu a Malla, i tot el seu bon saber ja creix al nostre poble. La seva ceba és una classe única i superior en el gust, atès que és més dolça que les altres varietats i al paladar deixa anar un lleuger i equilibrat toc avinegrat. Tot i ser una ceba que deriva de la "Molins de Rei", després d'un procés de selecció acurat, pacient i centenari, en Jaume ha aconseguit obtenir una ceba autòctona amb un gran valor gastronòmic i amb denominació d'origen. La seva gran experiència en l'hort ens ha ensenyat que no s'ha de conrear qualsevol cosa a l'hort, i que només les hortalisses escollides són, al plat, la millor menja i la més sana, també, és clar. En Jaume i la seva família han produït una ceba de qualitat.