Rectorologi del Novenari

A Malla, la pràctica al mes de novembre del Sant Novenari de les Ànimes la va promoure el Pare Claret, fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, que popularment es coneixen per claretians. Aquest costum de dedicar pregàries a les ànimes del purgatori va ésser instaurat a Malla vers 1857. Enguany, el Novenari farà 154 anys del seu inici. Així, els diferents mossens que han arribat a la parròquia de Sant Vicenç de Malla han pres el relleu i han permès que aquest costum hagi perviscut fins els nostres dies. Citem aquí el rectorologi:

1857 Mossèn Valentí Tord, rector
1867 Mossèn Segimon Vilaseca, vicari i ecònom
1867 Mossèn Joan Angelats, ecònom
1876 Mossèn Josep Gurri, ecònom
1879 Mossèn Miquel Alemany, rector
1889 Mossèn Josep Tuneu, ecònom
1893 Mossèn Joan Janer, rector
1910 Mossèn Josep Perarnau, regent
1912 Mossèn Pere Soler, regent
1915 Mossèn Josep Quintana, regent
1918 Mossèn Marcel·lí Mestres, ecònom
1921 Mossèn Lluís Felius, ecònom
1924 Mossèn Josep Cunill, rector
1926 Mossèn Esteve Jordà, encarregat a la dft, del rector
1927 Mossèn Pere Orriols, ecònom
1935 Valentí Serra, rector
1947 Joan Vilasís, ecònom
1948 Mossèn Eudald Solà, rector
1960 Mossèn Agustí M. Verdaguer, regent
1970 Mossèn Xavier Fradera, ecònom
1982 Mossèn Cinto Anglada, rector
1990 Mossèn Joan Mir, rector
1996 Mossèn Josep Guitart, rector




En el Novenari caldria traçar dos períodes ben diferenciatss: la pràctica antiga i la pràctica moderna. Podríem dir que la pràctica antiga, la més llarga, caracteritzada per l'assistència a nou dies de predicació extraordinària amb assistència de missioners, aniria des del seu inici, el 1857, fins el 1969. I la nova etapa, la moderna, aniria des del 1970 fins ara. Cal destacar que el 1970, amb l'arribada de Mossèn Xavier Fradera "Xevi", es va fer canvis substancials. En Xevi Fradera en fou el gran transformador. Va actualitzar una tradició antiga per fer-la útil als nous temps. Dels nou dies de prèdica es passà a realitzar al mes de novembre dues conferències per setmana al vespre, el dimarts i el dijous, amb diferents conferenciants convidats sobre temes relacionats amb l'experiència vital, la fe, la religió, la moral i l'ètica. Aquest format és el que es manté encara vigent enguany. El que s'ha mantingut inalterable és la rifa de l'oca, la qual es fa eixint de missa, l'últim diumenge de novembre per cloure el cicle del Novenari.Els responsables de dur a terme la rifa són voluntaris, membres del Consell de Pastoral. Darrerament, aquest serà ja el quart any, una figura de bestiari, l'Oca del Novenari, balla una dansa pròpia a la Placeta de l'Església en el mateix diumenge de la rifa acompanyada de música tradicional produïda amb flabiol i tamborí. També des del 2010 es fa una dansa: el Ball de les Animetes. El mossèn introductor del ball de bestiari de l'Oca del Novenari i el ball de les animetes ha estat mossèn Josep Guitart.

Font del rectorologi: Mossèn Josep Guitart

Rifa de l'Oca del 2009

Com és costum al nostre poble des de temps immemorials, avui, per posar fi al Novenari de les Ànimes, s'ha fet la Rifa de l'Oca. Enguany, la Comissió Pastoral de la Parròquia de Sant Vicenç de Malla ha rifat l'oca que ha anat a parar a un veí de Taradell que té parents al nostre poble i que habitualment ve a missa. També com ja és tradicional, el Bestiari de Malla ha fet el Ball de l'Oca. En aquest ball s'hi canta en llatí el "Liberame Dómine" mentre l'Oca del Novenari marca les passes del compàs, i després amb flabiol i bombo, dansa a la plaça fent tres moviments que representen que camina, neda i vola. Recordem, aquí, que l'Oca del Novenari té música i dansa pròpies. També, aquest any, hi ha hagut dos ocs que han fet "companyia" a l'oca rifada, des de la distància, els quals han set l'atracció de la nostra canalla.

L'oca és el geni de la neu, de l'hivern. Les seves plomes blanques representen les volves de neu. D'aquí que quan neva s'ha dit que "al cel plomen les oques". L'oca és, doncs, un símbol antiquíssim mallenc que abans que es cristianitzés tenia relació amb el sol i els astres, o amb alguna divinitat equivalent. Pels avantpassats celtes, o centre-europeus, l'any començava per Tots Sants, per Samuhin. Fou adaptada i reinterpretada per la nostra església com un símbol plenament cristià, representant l'eternitat, atès que el fet que posi punt i final al Novenari de les Ànimes, el mes dedicat als morts, i obri la porta a l'Advent, el cicle de Nadal, enllaça la mort i la vida. Un cicle que no està separat, sinó que està unit per un cicle etern, un cercle infinit, una espiral que s'embolica des del passat fins al nostre present. L'oca és un símbol de ressurrecció dels morts, i alhora, també, de renaixement, de naixement, d'esperança. Jesús naixerà com el sol, com una au fènix per sempre.