GOIGS DE SANT VICENS MARTIR PATRÓ DE MALLA*
Puix al cel sou poderós
en alt trono d’or sentat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
La ciutat de Huesca un dia,
per bressol va darvos Déu.
Ab sos cims, del cel la vía
us signá l’alt Pirineu.
Per aixó heu seguit, gustós,
el camí de santedad:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Educat per sant Valeri,
predicáu al poble fiel;
y per paga, us don l’Imperi
copa plena d’amarg fel:
puix irat y furiós,
Dacià us ha encadenat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Sou, al bell punt que clareja,
presentat al tribunal.
Nimbe clar de llum rodeja
vostra faç angelical.
Y de Déu, tot vigorós,
la lley santa heu defensat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Son les penes més inmenses,
per Vos, goigs de paradís,
les més grans, les més intenses
les sufriu, ab dolç sonrís.
De patí esteu desitjós
per l’Etern que us ha criat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Entre flames tormentoses
sou posat, sens cap conçol,
y en el foch, llagues sangnoses
s’hi han desclós, que fan condol,
com més viu, més ardorós,
nou valor us ha donat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Quan sols era una ferida
vostre cos, en el torment,
y somblávau flor marcida,
qu’ha esfullat el fret y’l vent,
dins d’un lloch, tot tenebrós,
el tirà us ha empresonat.
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
El Senyor, per conçolarvos,
la presó us omple de llum,
y també, per confortarvos,
l’han omplerta de perfum,
Angelets de cabell ros,
que del cel han devallat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
La tempesta s’és minvada,
puix res poden els tiráns
s’omple, quan se’ls dona entrada,
la presó de cristians;
y’l cos vostre encar sangnós,
reverents, tots han besat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Un llit blá se us preparava,
per postres llagues guarir;
mes, mostráu que sempre estava
vostre goig en el sufrir,
puix moriu, victoriós,
quan tantost hi sou posat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, màrtir gloriós.
Quan la gloria Deu us dona,
y’l martiri habeu sofert,
es llensat y s’abandona
vostre cos en lloch desert.
De les feres, valerós,
un corp us ha defensat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, màrtir gloriós.
Aqueix fet tothom admira,
y al butxí fa exasperar,
y a la fe, abrusantlo l’ira
vostre cos tira en el mar;
mes, d’un modo portentós,
á la platja sou portat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, màrtir gloriós.
Nostres camps, nostres collites
baix vostre amparo posem,
coses grans, coses petites
totes vos les confiem,
puix valiment poderós,
sempre’ns haveu demostrat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Vostres relíquies veneren
d’aqueix poble’ls devots fills,
i per elles tots esperen
vostre auxili en els perills;
perxò acuden sempre a Vos
en tota necessitat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Puix brillau, tot lluminós,
dalt la glòria coronat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
V. Ora pro nobis beate Vincenti
R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.
OREMUS
Da nobis quaesumus omnipotens Deus, adversa mundi invicta mentis constantia tolerare, qui beatum Levitam Vincentium nec nunis terreri, nec paenis passus es superari. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen
* Escrit es català antic, abans de la gramàtica de Pompeu Fabra.
diumenge, 15 de novembre del 2009
dissabte, 14 de novembre del 2009
Tots Sants
El fenomen de la globalització que s'ha covat a través dels mitjans de comunicació ha creat nous costums i nous hàbits entre la nostra societat. La cultura no n'és pas exempta, ans el contrari, puix és permeable a totes les noves interpretacions. És la gent qui decideix quin ritual li és més útil i quin ja no. Tots Sants n'és un cas paradigmàtic d'aquest fet. Aquesta festa es debat entre dues forces: la conservació d'un ritual que és entès com a genuï, la Castanyada, i l'assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que entre la jovenalla de ciutat o urbana creix la simpatia per al Halloween d'una forma meteòrica, amb el suport de mitjans de comunicació i el consumisme.
Però d'on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l'1 i l'11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s'obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre'n la seva benedicció. Va ser l'emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d'aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s'ha mantingut fins ara.
A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D'aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d'ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o ofertes als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L'endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.
Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet a les comarques del Ripollès i d'Osona. Era molt extès en les àrees rurals i d'una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L'objectiu era provocar la por als més innocents. També s'havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s'hi feia amb l'ajuda d'un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre la mainada i entre els adults, atesa la influència de la televisió. Caldria, però, fer una anàlisi més acurada sobre aquest tema, i incentivar des de les escoles i entitats culturals l'explicació del sentit original de la cara de carbassa o nap amb espelma. Tot i la seva pràctica lúdica i pagana, la qual també és important, convindria recuperar el sentit original que va motivar a encendre espelmes dins de naps o carbasses, el qual, ben segur, que és més profund, religiós i mitològic. Aquesta pràctica és tan nostra com la castanyada.
Però d'on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l'1 i l'11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s'obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre'n la seva benedicció. Va ser l'emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d'aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s'ha mantingut fins ara.
A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D'aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d'ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o ofertes als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L'endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.
Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet a les comarques del Ripollès i d'Osona. Era molt extès en les àrees rurals i d'una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L'objectiu era provocar la por als més innocents. També s'havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s'hi feia amb l'ajuda d'un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre la mainada i entre els adults, atesa la influència de la televisió. Caldria, però, fer una anàlisi més acurada sobre aquest tema, i incentivar des de les escoles i entitats culturals l'explicació del sentit original de la cara de carbassa o nap amb espelma. Tot i la seva pràctica lúdica i pagana, la qual també és important, convindria recuperar el sentit original que va motivar a encendre espelmes dins de naps o carbasses, el qual, ben segur, que és més profund, religiós i mitològic. Aquesta pràctica és tan nostra com la castanyada.
Etiquetes de comentaris:
Castanyada,
castanyada a la Plana de Vic,
Castanyada de Malla,
fer la por,
la carbassa
diumenge, 7 de juny del 2009
Jaculatòries del Mes de Maria de Malla
Mare de Déu de la Gràcia des de molts segles venerada a Malla: conserveu-nos ben viva la nostra Fe. Déu vos salve...
Augmenteu-nos, Verge sagrada, l’Esperança de veure-us un dia al Cel. Déu vos salve...
Regni en nosaltres Verge Santa, l’Amor a Déu i al nostre proïsme. Déu vos salve...
Infoneu-nos, Mare agraciada, horror al pecat i amor a la virtut. Déu vos salve...
Ajudeu-nos, Mare de Déu, en totes les nostres necessitats espirituals i temporals. Déu vos salve...
100 dies d’indulgència als que devotament resin aquestes jaculatòries. (amb llicència)
Augmenteu-nos, Verge sagrada, l’Esperança de veure-us un dia al Cel. Déu vos salve...
Regni en nosaltres Verge Santa, l’Amor a Déu i al nostre proïsme. Déu vos salve...
Infoneu-nos, Mare agraciada, horror al pecat i amor a la virtut. Déu vos salve...
Ajudeu-nos, Mare de Déu, en totes les nostres necessitats espirituals i temporals. Déu vos salve...
100 dies d’indulgència als que devotament resin aquestes jaculatòries. (amb llicència)
Etiquetes de comentaris:
jaculatòries,
Mare de Déu de Gràcia,
Mes de Maria,
Patrona de Malla
El juny és el mes del Sagrat Cor de Jesús
El Bisbe Torras i Bages va escriure a Vilafranca del Penedès l’any 1879, atenent la sol•licitud del Papa Lleó XIII, el llibre titulat “Mes del Sagrat Cor de Jesús”. D’aquesta manera, Torras i Bages va instaurar la tradició litúrgica de dedicar el mes de juny al Sagrat Cor de Jesús. A Malla hi ha diverses proves d’aquesta devoció de la seva comunitat cristiana, però sens dubte que la més evident i destacada és el Sagrat Cor de la Creu de Malla que s’alça damunt el turó del Clascar.
Així doncs, la comunitat cristiana de Malla, tot respectant la tradició de dictà Torras i Bages, resen durant el mes de juny aquestes oracions que a sota citem:
Oh ferida preciosa, oberta en el Sagrat Cor per a donar pas a les flames del seu immens amor; feu que l’incendi de la caritat purifiqui els nostres cors de la immundícia del pecat. Parenostre i Avemaria.
Oh Corona d’espines, que turmenteu al sagradíssim Cor amb les cruels puntes dels nostres pecats: feu que sentim un sant i vertader remordiment de les nostres culpes. Parenostre i Avemaria.
Oh Creu plantada en el Cor de Crist, arbre frondós alimentat per la sang divina, signe de l’encès desig que sentíeu d’ésser crucificat: concediu-nos una resignació completa als designis de la Providència. Parenostre i Avemaria.
Acte de Consagració:
Sóc vostre, oh bon Jesús, perquè sou mon creador, perquè de tota l’eternitat m’heu portat dins de la vostra intel•ligència com una criatura és portada per la mare; sóc vostre perquè m’heu rescatat del poder del dimoni i m’heu comprat pel preu de la vostra preciosíssima sang; sóc vostre com el fill és del pare, com el sarment és del cep, com el fruit és de l’arbre, puix fruits de la vostra creu som tots els cristians; i encara que mil vegades m’he rebel•lat contra Vós, el vostre Cor dolcíssim mai ha deixat d’estimar-me; heu llençat per mi doloroses llàgrimes en els dies de ma prevaricació, i mogut per vostre Cor amantíssim, no heu parat fins a fer-me tornar a la gràcia. Oh! Cor que tant m’heu estimat! Oh! Cor a qui tantes vegades he entristit i omplert d’amargor! A Vós em consagro i proposo d’aquí endavant estimar-vos pels qui no us estimen, honrar-vos pels qui us menyspreen. Proposo dedicar tot el meu cor en estimar-vos i voldria tenir mil cors per estimar-vos més encara; vull que des d’ara la meva ànima sia un sagrari vostre, tancat a tota vana passió humana, un lloc de repòs per Vós, una viva imatge del vostre Cor, de manera que, dedicant-se durant tota la vida a amar-vos, l’últim pensament que faci a l’hora de la meva mort sia un acte d’amor a Vós, oh Jesús dolcíssim, que voleu glorificar la meva ànima per tota l’eternitat. Amén.
Així doncs, la comunitat cristiana de Malla, tot respectant la tradició de dictà Torras i Bages, resen durant el mes de juny aquestes oracions que a sota citem:
Oh ferida preciosa, oberta en el Sagrat Cor per a donar pas a les flames del seu immens amor; feu que l’incendi de la caritat purifiqui els nostres cors de la immundícia del pecat. Parenostre i Avemaria.
Oh Corona d’espines, que turmenteu al sagradíssim Cor amb les cruels puntes dels nostres pecats: feu que sentim un sant i vertader remordiment de les nostres culpes. Parenostre i Avemaria.
Oh Creu plantada en el Cor de Crist, arbre frondós alimentat per la sang divina, signe de l’encès desig que sentíeu d’ésser crucificat: concediu-nos una resignació completa als designis de la Providència. Parenostre i Avemaria.
Acte de Consagració:
Sóc vostre, oh bon Jesús, perquè sou mon creador, perquè de tota l’eternitat m’heu portat dins de la vostra intel•ligència com una criatura és portada per la mare; sóc vostre perquè m’heu rescatat del poder del dimoni i m’heu comprat pel preu de la vostra preciosíssima sang; sóc vostre com el fill és del pare, com el sarment és del cep, com el fruit és de l’arbre, puix fruits de la vostra creu som tots els cristians; i encara que mil vegades m’he rebel•lat contra Vós, el vostre Cor dolcíssim mai ha deixat d’estimar-me; heu llençat per mi doloroses llàgrimes en els dies de ma prevaricació, i mogut per vostre Cor amantíssim, no heu parat fins a fer-me tornar a la gràcia. Oh! Cor que tant m’heu estimat! Oh! Cor a qui tantes vegades he entristit i omplert d’amargor! A Vós em consagro i proposo d’aquí endavant estimar-vos pels qui no us estimen, honrar-vos pels qui us menyspreen. Proposo dedicar tot el meu cor en estimar-vos i voldria tenir mil cors per estimar-vos més encara; vull que des d’ara la meva ànima sia un sagrari vostre, tancat a tota vana passió humana, un lloc de repòs per Vós, una viva imatge del vostre Cor, de manera que, dedicant-se durant tota la vida a amar-vos, l’últim pensament que faci a l’hora de la meva mort sia un acte d’amor a Vós, oh Jesús dolcíssim, que voleu glorificar la meva ànima per tota l’eternitat. Amén.
Etiquetes de comentaris:
mes del sagrat cor de Jesús,
Sagrat Cor,
Torras i Bages,
tradicions cristianes de Malla
dissabte, 6 de juny del 2009
Els angelets
Quan als infants de Malla els cauen les dents de llet, els angelets vénen a recollir-les. La denteta es deixa embolicada amb un mocador sota el coixí, i a la nit, mentre l'infant dorm, de manera màgica, els angelets deixen un present i se l'enduen cap als seus dominis del Cel. Els agelets paguen amb un regal al nen o la nena per cada dent que s'emporten. L'endemà, quan l'infant es lleva del llit, alça el coixí, i curull de joia i sorpresa, veu com la denteta n'ha desaparegut i en el seu lloc hi ha un regal.
Sembla que els infants i els angelets tenen la mateixa mena. Tant els infants com els angelets són fets de la mateixa essència divina, de llum, de vida. Les dentetes de llet pertanyen als angelets, ells les guarden perquè saben que són un tresor d'innocència i il·lusió. I els infants, que són angelets a la terra, estan protegits pels angelets del cel. Els angelets, els quals es confonen amb la llum, vigilen els infants que no els passi cap mal i siguin en tot moment feliços.
Sembla que els infants i els angelets tenen la mateixa mena. Tant els infants com els angelets són fets de la mateixa essència divina, de llum, de vida. Les dentetes de llet pertanyen als angelets, ells les guarden perquè saben que són un tresor d'innocència i il·lusió. I els infants, que són angelets a la terra, estan protegits pels angelets del cel. Els angelets, els quals es confonen amb la llum, vigilen els infants que no els passi cap mal i siguin en tot moment feliços.
Etiquetes de comentaris:
angelets,
angelets de les dentetes,
angelets de Malla,
creences sobre els àngels,
dents de llet
dijous, 14 de maig del 2009
Una història de l'hort: la ceba agra d'en Jaume Bigas
Aquesta és una història que ha d'engruixir la nostra cultura pagesa. Una història d'un pagès que volia aconseguir un gust equilibrat per a un dels plats més típics de Malla i la Plana de Vic: l'amanit. Conta la família d'en Jaume Bigas que fa més de cent anys que un dia, l’avi i padrí Jaume, el qual era fill de Taradell, es va casar i se’n va anar a viure a Clavegueres (Múnter-Muntanyola). Allà, al costat de casa, hi tenia un hort on hi plantava tot tipus d’hortalisses. Però d’entre les hortalisses n’hi havia una que li feia ballar el cap més que les altres: la ceba. Li agradava la ceba, molt, però quan menjava amanida la trobava massa rabiüda. I vet aquí que va sentir a parlar que en una casa, al Mas Gran (Vic-Malla) tenien una ceba que tenia molta anomenada, de bona que era. En Jaume, l’avi, se n’hi va anar tot determinat i en va tornar amb planter per fer-ne a casa. I des de llavors en va anar fent tota la vida, i se’n va fer les mil delícies a l’amanida. No hi havia ceba al món com aquella ceba tan dolceta, encara que l’anomenessin agra. Aquella ceba va passar de pares a fills. Així, doncs, en Jaume va ensenyar a conreuar-la al seu fill Joan, i aquest al seu fill, en Jaume, el que coneixem i ens ha ensenyat a plantar-la. Ara en Jaume Bigas viu a Malla, i tot el seu bon saber ja creix al nostre poble. La seva ceba és una classe única i superior en el gust, atès que és més dolça que les altres varietats i al paladar deixa anar un lleuger i equilibrat toc avinegrat. Tot i ser una ceba que deriva de la "Molins de Rei", després d'un procés de selecció acurat, pacient i centenari, en Jaume ha aconseguit obtenir una ceba autòctona amb un gran valor gastronòmic i amb denominació d'origen. La seva gran experiència en l'hort ens ha ensenyat que no s'ha de conrear qualsevol cosa a l'hort, i que només les hortalisses escollides són, al plat, la millor menja i la més sana, també, és clar. En Jaume i la seva família han produït una ceba de qualitat.
Etiquetes de comentaris:
ceba agra,
ceba amb denominació d'origen,
ceba d'en Jaume Bigas,
Ceba de Clavegueres,
Ceba de malla,
ceba de Múnter,
ceba de qualitat,
ceba del Mas Gran
dissabte, 2 de maig del 2009
Invocacions del Mes de Maria a Malla
Les invocacions del Mes de Maria es deien després d'enramar amb flors de Malla un altaret amb la imatge de la Mare de Déu, preferetment de la Puríssima o la Mare de Déu de Gràcia (estampa, figura...), a casa. Les oracions es feien cada dia del mes de maig, el mes més bell de l'any, el mes consagrat a la Mare de Déu. Antigament també s'havien fet en llatí. Les flors més emprades per a guarnir l'altaret eren les del lilà, botons d'or i també roses, entre d'altres de boscanes. Tot seguit, podeu llegir les invocacions del mes de Maria:
Mare meva amantíssima, en tots els instants de la meva vida, recordeu-vos de mi, infeliç pecador/a. Déu vos salve, Maria...
Aqüeducte de les divines gràcies, concediu-me abundància de llàgrimes per plorar amargament els meus pecats. Déu vos salve, Maria...
Reina dels Cels i Terra, sigueu mon empar i defensa en les temptacions dels enemics de la meva ànima. Déu vos salve, Maria...
Immaculada filla de Joaquim i Anna, aconseguiu-me del vostre Fill les gràcies que necessito per a salvar-me. Déu vos salve, Maria...
Advocada i refugi dels pecadors, assistiu-me a l'hora de la meva mort i obriu-me les portes del Cel. Déu vos salve, Maria...
Oració final:
Sigui vostra gran puresa,
alabada eternament,
puix que un Déu omnipotent
es complau en tal bellesa.
A Vós celestial Princesa,
sagrada Verge Maria,
Us ofereixo en aquest dia
l'ànima, la vida i el cor.
Mireu-me amb els ulls plens d'amor,
no em deixeu, no, Mare mia.
Mare meva amantíssima, en tots els instants de la meva vida, recordeu-vos de mi, infeliç pecador/a. Déu vos salve, Maria...
Aqüeducte de les divines gràcies, concediu-me abundància de llàgrimes per plorar amargament els meus pecats. Déu vos salve, Maria...
Reina dels Cels i Terra, sigueu mon empar i defensa en les temptacions dels enemics de la meva ànima. Déu vos salve, Maria...
Immaculada filla de Joaquim i Anna, aconseguiu-me del vostre Fill les gràcies que necessito per a salvar-me. Déu vos salve, Maria...
Advocada i refugi dels pecadors, assistiu-me a l'hora de la meva mort i obriu-me les portes del Cel. Déu vos salve, Maria...
Oració final:
Sigui vostra gran puresa,
alabada eternament,
puix que un Déu omnipotent
es complau en tal bellesa.
A Vós celestial Princesa,
sagrada Verge Maria,
Us ofereixo en aquest dia
l'ànima, la vida i el cor.
Mireu-me amb els ulls plens d'amor,
no em deixeu, no, Mare mia.
Etiquetes de comentaris:
creences de malla,
culte a la deesa,
culte a la Mare,
cultura catalana,
cultura cristiana,
Maig,
Maig a Malla,
Mes de Maria,
Mes de Maria de Malla,
Oracions de Malla,
ritus cristià de Malla
Subscriure's a:
Missatges (Atom)