El rei Melcior, com cada any, és el responsable de llegir un breu comunicat reial a la població. Melcior va mostrar experiència en protocol i tendresa amb la mainada.
dissabte, 7 de gener del 2012
EL REI MELCIOR A MALLA
El rei Melcior, com cada any, és el responsable de llegir un breu comunicat reial a la població. Melcior va mostrar experiència en protocol i tendresa amb la mainada.
ELS MAGS D'ORIENT TAMBÉ PASSEN PER MALLA
La nit estrellada del 5 de gener de 2012 els 3 Mags d'Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar van passar per Malla. Com cada any se sol fer des dels anys 70 (s. XX), Malla va viure una nova edició màgica de la Nit de Reis, on la caracterísitica principal sol ser, en aquest poble petit rural, la proximitat, és a dir, la possibilitat que tots els nens puguin tocar les barbes dels reis i enraonar una estona amb ells.
Eren les vuit del vespre tocades, va arribar el primer representant reial. La Cartera Reial va recollir les cartes dels infants de Malla a la Placeta de l'Església. Tot seguit, mitja hora més tard, arribaren amb un tractor els Reis d'Orient. Anaven acompanyats dels tradicionals teiers que il·luminaven el camí amb la claror del foc, i la formació musical de la capçalera amb caixa, bombo, platerets i tarota.
Un cop arribaren a l'església de Sant Vicenç, foren rebuts amb la tonada de "El Noi de la Mare" interpretada amb flabiol i tamborí de cordes per un músic mallenc vestit de pastoret català. Tot seguit, l'Alcalde, Lluís Muntal, feu la benvinguda a Ses Majestats, i aprofità l'avinentesa per saludar el flamant nou rector de Malla, mossèn Josep Molist. Després, el Rei Blanc, Melcior, va agrair la benvinguda del Poble de Malla, va desitjar que l'any nou, el 2012, fos un any pròsper per a tota la comunitat.
En acabat, es passà a fer el lliurament de regals als infants, una trentena enguany. I per finalitzar l'acte es va fer la tradicional llançada de caramels a tothom.
dimarts, 15 de novembre del 2011
Rectorologi del Novenari
A Malla, la pràctica al mes de novembre del Sant Novenari de les Ànimes la va promoure el Pare Claret, fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, que popularment es coneixen per claretians. Aquest costum de dedicar pregàries a les ànimes del purgatori va ésser instaurat a Malla vers 1857. Enguany, el Novenari farà 154 anys del seu inici. Així, els diferents mossens que han arribat a la parròquia de Sant Vicenç de Malla han pres el relleu i han permès que aquest costum hagi perviscut fins els nostres dies. Citem aquí el rectorologi:
1857 Mossèn Valentí Tord, rector
1867 Mossèn Segimon Vilaseca, vicari i ecònom
1867 Mossèn Joan Angelats, ecònom
1876 Mossèn Josep Gurri, ecònom
1879 Mossèn Miquel Alemany, rector
1889 Mossèn Josep Tuneu, ecònom
1893 Mossèn Joan Janer, rector
1910 Mossèn Josep Perarnau, regent
1912 Mossèn Pere Soler, regent
1915 Mossèn Josep Quintana, regent
1918 Mossèn Marcel·lí Mestres, ecònom
1921 Mossèn Lluís Felius, ecònom
1924 Mossèn Josep Cunill, rector
1926 Mossèn Esteve Jordà, encarregat a la dft, del rector
1927 Mossèn Pere Orriols, ecònom
1935 Valentí Serra, rector
1947 Joan Vilasís, ecònom
1948 Mossèn Eudald Solà, rector
1960 Mossèn Agustí M. Verdaguer, regent
1970 Mossèn Xavier Fradera, ecònom
1982 Mossèn Cinto Anglada, rector
1990 Mossèn Joan Mir, rector
1996 Mossèn Josep Guitart, rector
En el Novenari caldria traçar dos períodes ben diferenciatss: la pràctica antiga i la pràctica moderna. Podríem dir que la pràctica antiga, la més llarga, caracteritzada per l'assistència a nou dies de predicació extraordinària amb assistència de missioners, aniria des del seu inici, el 1857, fins el 1969. I la nova etapa, la moderna, aniria des del 1970 fins ara. Cal destacar que el 1970, amb l'arribada de Mossèn Xavier Fradera "Xevi", es va fer canvis substancials. En Xevi Fradera en fou el gran transformador. Va actualitzar una tradició antiga per fer-la útil als nous temps. Dels nou dies de prèdica es passà a realitzar al mes de novembre dues conferències per setmana al vespre, el dimarts i el dijous, amb diferents conferenciants convidats sobre temes relacionats amb l'experiència vital, la fe, la religió, la moral i l'ètica. Aquest format és el que es manté encara vigent enguany. El que s'ha mantingut inalterable és la rifa de l'oca, la qual es fa eixint de missa, l'últim diumenge de novembre per cloure el cicle del Novenari.Els responsables de dur a terme la rifa són voluntaris, membres del Consell de Pastoral. Darrerament, aquest serà ja el quart any, una figura de bestiari, l'Oca del Novenari, balla una dansa pròpia a la Placeta de l'Església en el mateix diumenge de la rifa acompanyada de música tradicional produïda amb flabiol i tamborí. També des del 2010 es fa una dansa: el Ball de les Animetes. El mossèn introductor del ball de bestiari de l'Oca del Novenari i el ball de les animetes ha estat mossèn Josep Guitart.
Font del rectorologi: Mossèn Josep Guitart
1857 Mossèn Valentí Tord, rector
1867 Mossèn Segimon Vilaseca, vicari i ecònom
1867 Mossèn Joan Angelats, ecònom
1876 Mossèn Josep Gurri, ecònom
1879 Mossèn Miquel Alemany, rector
1889 Mossèn Josep Tuneu, ecònom
1893 Mossèn Joan Janer, rector
1910 Mossèn Josep Perarnau, regent
1912 Mossèn Pere Soler, regent
1915 Mossèn Josep Quintana, regent
1918 Mossèn Marcel·lí Mestres, ecònom
1921 Mossèn Lluís Felius, ecònom
1924 Mossèn Josep Cunill, rector
1926 Mossèn Esteve Jordà, encarregat a la dft, del rector
1927 Mossèn Pere Orriols, ecònom
1935 Valentí Serra, rector
1947 Joan Vilasís, ecònom
1948 Mossèn Eudald Solà, rector
1960 Mossèn Agustí M. Verdaguer, regent
1970 Mossèn Xavier Fradera, ecònom
1982 Mossèn Cinto Anglada, rector
1990 Mossèn Joan Mir, rector
1996 Mossèn Josep Guitart, rector
En el Novenari caldria traçar dos períodes ben diferenciatss: la pràctica antiga i la pràctica moderna. Podríem dir que la pràctica antiga, la més llarga, caracteritzada per l'assistència a nou dies de predicació extraordinària amb assistència de missioners, aniria des del seu inici, el 1857, fins el 1969. I la nova etapa, la moderna, aniria des del 1970 fins ara. Cal destacar que el 1970, amb l'arribada de Mossèn Xavier Fradera "Xevi", es va fer canvis substancials. En Xevi Fradera en fou el gran transformador. Va actualitzar una tradició antiga per fer-la útil als nous temps. Dels nou dies de prèdica es passà a realitzar al mes de novembre dues conferències per setmana al vespre, el dimarts i el dijous, amb diferents conferenciants convidats sobre temes relacionats amb l'experiència vital, la fe, la religió, la moral i l'ètica. Aquest format és el que es manté encara vigent enguany. El que s'ha mantingut inalterable és la rifa de l'oca, la qual es fa eixint de missa, l'últim diumenge de novembre per cloure el cicle del Novenari.Els responsables de dur a terme la rifa són voluntaris, membres del Consell de Pastoral. Darrerament, aquest serà ja el quart any, una figura de bestiari, l'Oca del Novenari, balla una dansa pròpia a la Placeta de l'Església en el mateix diumenge de la rifa acompanyada de música tradicional produïda amb flabiol i tamborí. També des del 2010 es fa una dansa: el Ball de les Animetes. El mossèn introductor del ball de bestiari de l'Oca del Novenari i el ball de les animetes ha estat mossèn Josep Guitart.
Font del rectorologi: Mossèn Josep Guitart
dissabte, 18 de desembre del 2010
Per protegir el bestiar
Per a protegir el bestiar de casa es pot fer de dues maneres: amb cendres del foc de Sant Joan o amb aigua beneïda.
Cal guardar cendres del foc de Sant Joan perquè tenen més propietats benefactores que les altres. Si el bestiar és dins un tancat, cal escampar les cendres a tot el voltant. Si es fa, la guilla en tot l'any no s'hi acostarà. També si s'aboca una mica de cendra davant de la porta de casa, per allà on hi passarem tot l'any entrant o sortint, serveix per protegir de mals esperits o malalties per a les persones que hi habiten.
Si no es disposen de cendres de Sant Joan, també es pot protegir el bestiar amb aigua beneita i un gra de blat. S'agafa l'animal (poll, gallina, ànec o porc...) i se l'hi dóna un rajolí d'aigua beneïda i un gra de blat abans de ficar-lo dins la cort o tancat. Així, ben segur que tot l'any quedarà protegit. Cal tenir present, que antigament s'associava el porc a l'esperit del blat. Amb aigua beneita l'esperit del blat, el porc, ens quedarà protegit. És ben bé l'exemple de la cristianització d'un ritus agrari antiquíssim, d'arrel cèltica, que ha perviscut fins ara en la cultura rural i masovera de Malla.
Cal guardar cendres del foc de Sant Joan perquè tenen més propietats benefactores que les altres. Si el bestiar és dins un tancat, cal escampar les cendres a tot el voltant. Si es fa, la guilla en tot l'any no s'hi acostarà. També si s'aboca una mica de cendra davant de la porta de casa, per allà on hi passarem tot l'any entrant o sortint, serveix per protegir de mals esperits o malalties per a les persones que hi habiten.
Si no es disposen de cendres de Sant Joan, també es pot protegir el bestiar amb aigua beneita i un gra de blat. S'agafa l'animal (poll, gallina, ànec o porc...) i se l'hi dóna un rajolí d'aigua beneïda i un gra de blat abans de ficar-lo dins la cort o tancat. Així, ben segur que tot l'any quedarà protegit. Cal tenir present, que antigament s'associava el porc a l'esperit del blat. Amb aigua beneita l'esperit del blat, el porc, ens quedarà protegit. És ben bé l'exemple de la cristianització d'un ritus agrari antiquíssim, d'arrel cèltica, que ha perviscut fins ara en la cultura rural i masovera de Malla.
diumenge, 29 de novembre del 2009
Rifa de l'Oca del 2009
Com és costum al nostre poble des de temps immemorials, avui, per posar fi al Novenari de les Ànimes, s'ha fet la Rifa de l'Oca. Enguany, la Comissió Pastoral de la Parròquia de Sant Vicenç de Malla ha rifat l'oca que ha anat a parar a un veí de Taradell que té parents al nostre poble i que habitualment ve a missa. També com ja és tradicional, el Bestiari de Malla ha fet el Ball de l'Oca. En aquest ball s'hi canta en llatí el "Liberame Dómine" mentre l'Oca del Novenari marca les passes del compàs, i després amb flabiol i bombo, dansa a la plaça fent tres moviments que representen que camina, neda i vola. Recordem, aquí, que l'Oca del Novenari té música i dansa pròpies. També, aquest any, hi ha hagut dos ocs que han fet "companyia" a l'oca rifada, des de la distància, els quals han set l'atracció de la nostra canalla.
L'oca és el geni de la neu, de l'hivern. Les seves plomes blanques representen les volves de neu. D'aquí que quan neva s'ha dit que "al cel plomen les oques". L'oca és, doncs, un símbol antiquíssim mallenc que abans que es cristianitzés tenia relació amb el sol i els astres, o amb alguna divinitat equivalent. Pels avantpassats celtes, o centre-europeus, l'any començava per Tots Sants, per Samuhin. Fou adaptada i reinterpretada per la nostra església com un símbol plenament cristià, representant l'eternitat, atès que el fet que posi punt i final al Novenari de les Ànimes, el mes dedicat als morts, i obri la porta a l'Advent, el cicle de Nadal, enllaça la mort i la vida. Un cicle que no està separat, sinó que està unit per un cicle etern, un cercle infinit, una espiral que s'embolica des del passat fins al nostre present. L'oca és un símbol de ressurrecció dels morts, i alhora, també, de renaixement, de naixement, d'esperança. Jesús naixerà com el sol, com una au fènix per sempre.
L'oca és el geni de la neu, de l'hivern. Les seves plomes blanques representen les volves de neu. D'aquí que quan neva s'ha dit que "al cel plomen les oques". L'oca és, doncs, un símbol antiquíssim mallenc que abans que es cristianitzés tenia relació amb el sol i els astres, o amb alguna divinitat equivalent. Pels avantpassats celtes, o centre-europeus, l'any començava per Tots Sants, per Samuhin. Fou adaptada i reinterpretada per la nostra església com un símbol plenament cristià, representant l'eternitat, atès que el fet que posi punt i final al Novenari de les Ànimes, el mes dedicat als morts, i obri la porta a l'Advent, el cicle de Nadal, enllaça la mort i la vida. Un cicle que no està separat, sinó que està unit per un cicle etern, un cercle infinit, una espiral que s'embolica des del passat fins al nostre present. L'oca és un símbol de ressurrecció dels morts, i alhora, també, de renaixement, de naixement, d'esperança. Jesús naixerà com el sol, com una au fènix per sempre.
dissabte, 21 de novembre del 2009
Ball del Sacrifici, un ball de bestiari en honor al patró Sant Vicenç Màrtir
El Ball del Sacrifici és un ball d'ofrena i acció de gràcies al patró Sant Vicenç Màrtir. L'anàlisi de la seva dansa ens portaria a concloure que és també un ritual iniciàtic d'any. Aquest ball es representa per la Festa Major, per Sant Vicenç. Malgrat sigui escaient fer-se pels volts del 22 de gener, també s'ha fet alguna vegada al setembre (com a inici de curs) i s'ha exhibit fora de Malla en mostres de bestiari. La dansa és composta per tres figures festives: el porc, l'oca i el gall. Cada figura representa una data o període concrets. El porc, per les diades de Sant Martí (11 de novembre) i Sant Tomàs (21 de desembre), el temps de les matances del porc a la Plana de Vic, típiques a casa nostra; l'oca, per la rifa de l'oca, el darrer diumenge de novembre, la festa de cloenda del novenari de les ànimes; i el gall, per la missa del gall, Nadal. Sant Vicenç, llavors, tanca el cicle de les festes de Malla. Caldria remarcar que a Sant Vicenç se li ha conferit un cert caràcter saturnal, atesa la seva relació festiva amb el temps i l'entrada a un nou any. Tampoc no podem pas oblidar que Sant Vicenç fou màrtir, i morí en sacrifici per defensar noblement la fe de Jesús. D'aquesta manera, en la dansa pren atributs divins. Les tres figures giren al voltant d'un eix central (tió amb una destral) quan la música dels goigs sona interpretada amb flabiol i bombo. Les tres deixen un espai lliure, una absència. Per tant, fan una forma de mitja lluna, tracen la forma d'una destral catalana que gira cíclicament amb l'any seguint una cadència. Al final de la dansa, les figures s'acosten al centre i s'inclinen, abnegades, fent reverència al tió. El tió representa el vincle de la comunitat i el renaixement de la mateixa. I aleshores apareix el cop de la destral, de la mà de l'home, com un manament diví, que talla el vincle amb el passat any i enceta el nou any. La destral toca fusta i s'hi endinsa. El tall de la destral, el sec, queda en la comunitat, com una marca de compte de l'any.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)