dilluns, 30 de gener del 2012
Els Falcons de Malla, la colla falconera de casa, van actuar el 22 de gener, per Sant Vicenç, la festa major del nostre poble
Els Falcons de Malla, la colla falconera de casa nostra, va actuar en la diada de Sant Vicenç Màrtirm, el diumenge 22 de gener. Eixint de missa, els músics de la colla van rebre als espectadors amb el toc tradicional de flabiol dels Goigs de Sant Vicenç de Malla. Tot seguit, els Bastoners de Malla van fer el Ball de Segadors acompanyats del so tradicional osonenc de flabiol i bombo, i en acabat, els Falcons de Malla, acompanyats dels Grallers de Malla, van fer les següents construccions humanes: els Pilars de Dos Caminant per començar, el Vol de Falcons amb Pilars, la Font, la Pira, el Castelló, el Pilar de Tres, i el Pilar de Tres Caminant. Després, tothom es va desplaçar a Els Estudis a fer el Vermut de Festa Major preparat per la Paqui. Abans d'entrar, els Bastoners de Malla van representar el Ball de Bandolers (ball de sabres) acompanyat de flabiol i tamborí de cordes.
diumenge, 8 de gener del 2012
Els teiers fan claror al camí dels Reis d'Orient
Els "teiers" són els voluntaris del seguici dels Reis d'Orient de Malla que porten teieres en què hi cremen estelles. Ells són els responsables d'il·luminar el camí dels Mags d'Orient fins al nostre poble. Van vestits com a hebreus de l'època de Jesús i no cobren res per portar pes i passar calor durant tota l'estona que dura la Nit de Reis popular de Malla. Això, sí, se'ls dóna berenar abans de sortir!
dissabte, 7 de gener del 2012
FESTA MAJOR DE MALLA 2012
El patró de Malla és Sant Vicenç Màrtir. Malla celebra la seva festa major a l'onomàstica de Sant Vicenç, el 22 de gener. Enguany s'escau en diumenge. Com cada 22 de gener, se celebra l'ofici en honor al patró a l'església de Sant Vicenç, i tot seguit es fa un vermut popular. Entre la missa i el vermut hi ha l'actuació de Falcons de Malla amb acrobàcies, figures i torres humanes tradicionals. Els falconers, com sempre, seran acompanyats per la música dels Grallers de Malla. Aquest dia assenyalat, el 22 de gener, és l'inici de la festa major, la qual se la fa estirar fins els caps de setmana següents de finals de febrer o primers de març. Per al programa de la festa major s'ha triat una imatge de la festa del batre de Malla de l'any 2011, en la qual els pagesos giren batuda. A la Festa Major de Malla 2012 no hi falten pas els altres actes típics de cada any com ara: el sopar de festa major, l'escapada de les dones (aquest any s'arriba a la 15a edició), tir al plat o la caminada, entre d'altres.
EL PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR 2012
DIUMENGE 22 de gener SANT VICENÇ
OFICI SOLEMNE a les 11 del matí a l'església parroquial de
Sant Vicenç de Malla.
FUTBOL TROFEU DE FESTA MAJOR, a les 11 del matí al
Camp de Futbol. Partit entre el Malla i la U.D. Taradell.
ACTUACIÓ DELS FALCONS, a les 12 del migdia, a la placeta
de l'església.
VERMUT de FESTA MAJOR a partir de 2/4 d'1 del migdia al Bar
Els Estudis.
DISSABTE 28 de gener
SOPAR DE FESTA MAJOR a les 9 del vespre, al Teatre.
DIVENDRES 3 de febrer
15a. ESCAPADA, SOPAR DE DONES.
Trobada a 2/4 de 9 del vespre a l'Ajuntament. Cal apuntar-se a
la llista del bar Els Estudis, abans del diumenge 29 de gener.
Places limitades per ordre d'inscripció.
DIUMENGE 5 de febrer
FESTA PER A LA MAINADA, a partir de les 11 del matí, Inflable
a la pista poliesportiva.
CONCURS DE CUINA. Postres on un dels ingredients sigui la
xocolata.
Cal portar els plats entre les 11 i 2/4 de 12 del matí a la Sala de
la Columna. A 1/4 d'1 del migdia, entrega de premis.
DISSABTE 11 de febrer
TEATRE. A les 9 del vespre i al Teatre, l'Agrupació Teatral
Sentfores posarà en escena l'obra “Distret,... però no tant”.
DIUMENGE 12 de febrer
ESPAI PRATDESABA. Dins el marc de xerrades que venim
organitzant a l'Espai Pratdesaba, la Núria Casacuberta de La
Noguera, Doctora en Ciències Ambientals, ens explicarà la seva
experiència en un vaixell oceanogràfic, analitzant la radioactivitat
i les seves conseqüències al medi ambient degudes a l'accident
nuclear de Fukushima Dai-ichi al Japó.
DIUMENGE 4 de març
CAMINADA POPULAR 2012 a Taradell.
DIUMENGE 11 de març
TIR AL PLAT a Pratdesaba
(Properament s'enviarà un programa amb més informació sobre la caminada i el tir al plat.)
EL REI GASPAR A MALLA
El rei Gaspar, amb un posat tranquil i serè, va demostrar ser molt canaller i atent amb la canalla.
EL REI MELCIOR A MALLA
El rei Melcior, com cada any, és el responsable de llegir un breu comunicat reial a la població. Melcior va mostrar experiència en protocol i tendresa amb la mainada.
ELS MAGS D'ORIENT TAMBÉ PASSEN PER MALLA
La nit estrellada del 5 de gener de 2012 els 3 Mags d'Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar van passar per Malla. Com cada any se sol fer des dels anys 70 (s. XX), Malla va viure una nova edició màgica de la Nit de Reis, on la caracterísitica principal sol ser, en aquest poble petit rural, la proximitat, és a dir, la possibilitat que tots els nens puguin tocar les barbes dels reis i enraonar una estona amb ells.
Eren les vuit del vespre tocades, va arribar el primer representant reial. La Cartera Reial va recollir les cartes dels infants de Malla a la Placeta de l'Església. Tot seguit, mitja hora més tard, arribaren amb un tractor els Reis d'Orient. Anaven acompanyats dels tradicionals teiers que il·luminaven el camí amb la claror del foc, i la formació musical de la capçalera amb caixa, bombo, platerets i tarota.
Un cop arribaren a l'església de Sant Vicenç, foren rebuts amb la tonada de "El Noi de la Mare" interpretada amb flabiol i tamborí de cordes per un músic mallenc vestit de pastoret català. Tot seguit, l'Alcalde, Lluís Muntal, feu la benvinguda a Ses Majestats, i aprofità l'avinentesa per saludar el flamant nou rector de Malla, mossèn Josep Molist. Després, el Rei Blanc, Melcior, va agrair la benvinguda del Poble de Malla, va desitjar que l'any nou, el 2012, fos un any pròsper per a tota la comunitat.
En acabat, es passà a fer el lliurament de regals als infants, una trentena enguany. I per finalitzar l'acte es va fer la tradicional llançada de caramels a tothom.
dimarts, 15 de novembre del 2011
Rectorologi del Novenari
A Malla, la pràctica al mes de novembre del Sant Novenari de les Ànimes la va promoure el Pare Claret, fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, que popularment es coneixen per claretians. Aquest costum de dedicar pregàries a les ànimes del purgatori va ésser instaurat a Malla vers 1857. Enguany, el Novenari farà 154 anys del seu inici. Així, els diferents mossens que han arribat a la parròquia de Sant Vicenç de Malla han pres el relleu i han permès que aquest costum hagi perviscut fins els nostres dies. Citem aquí el rectorologi:
1857 Mossèn Valentí Tord, rector
1867 Mossèn Segimon Vilaseca, vicari i ecònom
1867 Mossèn Joan Angelats, ecònom
1876 Mossèn Josep Gurri, ecònom
1879 Mossèn Miquel Alemany, rector
1889 Mossèn Josep Tuneu, ecònom
1893 Mossèn Joan Janer, rector
1910 Mossèn Josep Perarnau, regent
1912 Mossèn Pere Soler, regent
1915 Mossèn Josep Quintana, regent
1918 Mossèn Marcel·lí Mestres, ecònom
1921 Mossèn Lluís Felius, ecònom
1924 Mossèn Josep Cunill, rector
1926 Mossèn Esteve Jordà, encarregat a la dft, del rector
1927 Mossèn Pere Orriols, ecònom
1935 Valentí Serra, rector
1947 Joan Vilasís, ecònom
1948 Mossèn Eudald Solà, rector
1960 Mossèn Agustí M. Verdaguer, regent
1970 Mossèn Xavier Fradera, ecònom
1982 Mossèn Cinto Anglada, rector
1990 Mossèn Joan Mir, rector
1996 Mossèn Josep Guitart, rector
En el Novenari caldria traçar dos períodes ben diferenciatss: la pràctica antiga i la pràctica moderna. Podríem dir que la pràctica antiga, la més llarga, caracteritzada per l'assistència a nou dies de predicació extraordinària amb assistència de missioners, aniria des del seu inici, el 1857, fins el 1969. I la nova etapa, la moderna, aniria des del 1970 fins ara. Cal destacar que el 1970, amb l'arribada de Mossèn Xavier Fradera "Xevi", es va fer canvis substancials. En Xevi Fradera en fou el gran transformador. Va actualitzar una tradició antiga per fer-la útil als nous temps. Dels nou dies de prèdica es passà a realitzar al mes de novembre dues conferències per setmana al vespre, el dimarts i el dijous, amb diferents conferenciants convidats sobre temes relacionats amb l'experiència vital, la fe, la religió, la moral i l'ètica. Aquest format és el que es manté encara vigent enguany. El que s'ha mantingut inalterable és la rifa de l'oca, la qual es fa eixint de missa, l'últim diumenge de novembre per cloure el cicle del Novenari.Els responsables de dur a terme la rifa són voluntaris, membres del Consell de Pastoral. Darrerament, aquest serà ja el quart any, una figura de bestiari, l'Oca del Novenari, balla una dansa pròpia a la Placeta de l'Església en el mateix diumenge de la rifa acompanyada de música tradicional produïda amb flabiol i tamborí. També des del 2010 es fa una dansa: el Ball de les Animetes. El mossèn introductor del ball de bestiari de l'Oca del Novenari i el ball de les animetes ha estat mossèn Josep Guitart.
Font del rectorologi: Mossèn Josep Guitart
1857 Mossèn Valentí Tord, rector
1867 Mossèn Segimon Vilaseca, vicari i ecònom
1867 Mossèn Joan Angelats, ecònom
1876 Mossèn Josep Gurri, ecònom
1879 Mossèn Miquel Alemany, rector
1889 Mossèn Josep Tuneu, ecònom
1893 Mossèn Joan Janer, rector
1910 Mossèn Josep Perarnau, regent
1912 Mossèn Pere Soler, regent
1915 Mossèn Josep Quintana, regent
1918 Mossèn Marcel·lí Mestres, ecònom
1921 Mossèn Lluís Felius, ecònom
1924 Mossèn Josep Cunill, rector
1926 Mossèn Esteve Jordà, encarregat a la dft, del rector
1927 Mossèn Pere Orriols, ecònom
1935 Valentí Serra, rector
1947 Joan Vilasís, ecònom
1948 Mossèn Eudald Solà, rector
1960 Mossèn Agustí M. Verdaguer, regent
1970 Mossèn Xavier Fradera, ecònom
1982 Mossèn Cinto Anglada, rector
1990 Mossèn Joan Mir, rector
1996 Mossèn Josep Guitart, rector
En el Novenari caldria traçar dos períodes ben diferenciatss: la pràctica antiga i la pràctica moderna. Podríem dir que la pràctica antiga, la més llarga, caracteritzada per l'assistència a nou dies de predicació extraordinària amb assistència de missioners, aniria des del seu inici, el 1857, fins el 1969. I la nova etapa, la moderna, aniria des del 1970 fins ara. Cal destacar que el 1970, amb l'arribada de Mossèn Xavier Fradera "Xevi", es va fer canvis substancials. En Xevi Fradera en fou el gran transformador. Va actualitzar una tradició antiga per fer-la útil als nous temps. Dels nou dies de prèdica es passà a realitzar al mes de novembre dues conferències per setmana al vespre, el dimarts i el dijous, amb diferents conferenciants convidats sobre temes relacionats amb l'experiència vital, la fe, la religió, la moral i l'ètica. Aquest format és el que es manté encara vigent enguany. El que s'ha mantingut inalterable és la rifa de l'oca, la qual es fa eixint de missa, l'últim diumenge de novembre per cloure el cicle del Novenari.Els responsables de dur a terme la rifa són voluntaris, membres del Consell de Pastoral. Darrerament, aquest serà ja el quart any, una figura de bestiari, l'Oca del Novenari, balla una dansa pròpia a la Placeta de l'Església en el mateix diumenge de la rifa acompanyada de música tradicional produïda amb flabiol i tamborí. També des del 2010 es fa una dansa: el Ball de les Animetes. El mossèn introductor del ball de bestiari de l'Oca del Novenari i el ball de les animetes ha estat mossèn Josep Guitart.
Font del rectorologi: Mossèn Josep Guitart
dissabte, 18 de desembre del 2010
Per protegir el bestiar
Per a protegir el bestiar de casa es pot fer de dues maneres: amb cendres del foc de Sant Joan o amb aigua beneïda.
Cal guardar cendres del foc de Sant Joan perquè tenen més propietats benefactores que les altres. Si el bestiar és dins un tancat, cal escampar les cendres a tot el voltant. Si es fa, la guilla en tot l'any no s'hi acostarà. També si s'aboca una mica de cendra davant de la porta de casa, per allà on hi passarem tot l'any entrant o sortint, serveix per protegir de mals esperits o malalties per a les persones que hi habiten.
Si no es disposen de cendres de Sant Joan, també es pot protegir el bestiar amb aigua beneita i un gra de blat. S'agafa l'animal (poll, gallina, ànec o porc...) i se l'hi dóna un rajolí d'aigua beneïda i un gra de blat abans de ficar-lo dins la cort o tancat. Així, ben segur que tot l'any quedarà protegit. Cal tenir present, que antigament s'associava el porc a l'esperit del blat. Amb aigua beneita l'esperit del blat, el porc, ens quedarà protegit. És ben bé l'exemple de la cristianització d'un ritus agrari antiquíssim, d'arrel cèltica, que ha perviscut fins ara en la cultura rural i masovera de Malla.
Cal guardar cendres del foc de Sant Joan perquè tenen més propietats benefactores que les altres. Si el bestiar és dins un tancat, cal escampar les cendres a tot el voltant. Si es fa, la guilla en tot l'any no s'hi acostarà. També si s'aboca una mica de cendra davant de la porta de casa, per allà on hi passarem tot l'any entrant o sortint, serveix per protegir de mals esperits o malalties per a les persones que hi habiten.
Si no es disposen de cendres de Sant Joan, també es pot protegir el bestiar amb aigua beneita i un gra de blat. S'agafa l'animal (poll, gallina, ànec o porc...) i se l'hi dóna un rajolí d'aigua beneïda i un gra de blat abans de ficar-lo dins la cort o tancat. Així, ben segur que tot l'any quedarà protegit. Cal tenir present, que antigament s'associava el porc a l'esperit del blat. Amb aigua beneita l'esperit del blat, el porc, ens quedarà protegit. És ben bé l'exemple de la cristianització d'un ritus agrari antiquíssim, d'arrel cèltica, que ha perviscut fins ara en la cultura rural i masovera de Malla.
diumenge, 29 de novembre del 2009
Rifa de l'Oca del 2009
Com és costum al nostre poble des de temps immemorials, avui, per posar fi al Novenari de les Ànimes, s'ha fet la Rifa de l'Oca. Enguany, la Comissió Pastoral de la Parròquia de Sant Vicenç de Malla ha rifat l'oca que ha anat a parar a un veí de Taradell que té parents al nostre poble i que habitualment ve a missa. També com ja és tradicional, el Bestiari de Malla ha fet el Ball de l'Oca. En aquest ball s'hi canta en llatí el "Liberame Dómine" mentre l'Oca del Novenari marca les passes del compàs, i després amb flabiol i bombo, dansa a la plaça fent tres moviments que representen que camina, neda i vola. Recordem, aquí, que l'Oca del Novenari té música i dansa pròpies. També, aquest any, hi ha hagut dos ocs que han fet "companyia" a l'oca rifada, des de la distància, els quals han set l'atracció de la nostra canalla.
L'oca és el geni de la neu, de l'hivern. Les seves plomes blanques representen les volves de neu. D'aquí que quan neva s'ha dit que "al cel plomen les oques". L'oca és, doncs, un símbol antiquíssim mallenc que abans que es cristianitzés tenia relació amb el sol i els astres, o amb alguna divinitat equivalent. Pels avantpassats celtes, o centre-europeus, l'any començava per Tots Sants, per Samuhin. Fou adaptada i reinterpretada per la nostra església com un símbol plenament cristià, representant l'eternitat, atès que el fet que posi punt i final al Novenari de les Ànimes, el mes dedicat als morts, i obri la porta a l'Advent, el cicle de Nadal, enllaça la mort i la vida. Un cicle que no està separat, sinó que està unit per un cicle etern, un cercle infinit, una espiral que s'embolica des del passat fins al nostre present. L'oca és un símbol de ressurrecció dels morts, i alhora, també, de renaixement, de naixement, d'esperança. Jesús naixerà com el sol, com una au fènix per sempre.
L'oca és el geni de la neu, de l'hivern. Les seves plomes blanques representen les volves de neu. D'aquí que quan neva s'ha dit que "al cel plomen les oques". L'oca és, doncs, un símbol antiquíssim mallenc que abans que es cristianitzés tenia relació amb el sol i els astres, o amb alguna divinitat equivalent. Pels avantpassats celtes, o centre-europeus, l'any començava per Tots Sants, per Samuhin. Fou adaptada i reinterpretada per la nostra església com un símbol plenament cristià, representant l'eternitat, atès que el fet que posi punt i final al Novenari de les Ànimes, el mes dedicat als morts, i obri la porta a l'Advent, el cicle de Nadal, enllaça la mort i la vida. Un cicle que no està separat, sinó que està unit per un cicle etern, un cercle infinit, una espiral que s'embolica des del passat fins al nostre present. L'oca és un símbol de ressurrecció dels morts, i alhora, també, de renaixement, de naixement, d'esperança. Jesús naixerà com el sol, com una au fènix per sempre.
dissabte, 21 de novembre del 2009
Ball del Sacrifici, un ball de bestiari en honor al patró Sant Vicenç Màrtir
El Ball del Sacrifici és un ball d'ofrena i acció de gràcies al patró Sant Vicenç Màrtir. L'anàlisi de la seva dansa ens portaria a concloure que és també un ritual iniciàtic d'any. Aquest ball es representa per la Festa Major, per Sant Vicenç. Malgrat sigui escaient fer-se pels volts del 22 de gener, també s'ha fet alguna vegada al setembre (com a inici de curs) i s'ha exhibit fora de Malla en mostres de bestiari. La dansa és composta per tres figures festives: el porc, l'oca i el gall. Cada figura representa una data o període concrets. El porc, per les diades de Sant Martí (11 de novembre) i Sant Tomàs (21 de desembre), el temps de les matances del porc a la Plana de Vic, típiques a casa nostra; l'oca, per la rifa de l'oca, el darrer diumenge de novembre, la festa de cloenda del novenari de les ànimes; i el gall, per la missa del gall, Nadal. Sant Vicenç, llavors, tanca el cicle de les festes de Malla. Caldria remarcar que a Sant Vicenç se li ha conferit un cert caràcter saturnal, atesa la seva relació festiva amb el temps i l'entrada a un nou any. Tampoc no podem pas oblidar que Sant Vicenç fou màrtir, i morí en sacrifici per defensar noblement la fe de Jesús. D'aquesta manera, en la dansa pren atributs divins. Les tres figures giren al voltant d'un eix central (tió amb una destral) quan la música dels goigs sona interpretada amb flabiol i bombo. Les tres deixen un espai lliure, una absència. Per tant, fan una forma de mitja lluna, tracen la forma d'una destral catalana que gira cíclicament amb l'any seguint una cadència. Al final de la dansa, les figures s'acosten al centre i s'inclinen, abnegades, fent reverència al tió. El tió representa el vincle de la comunitat i el renaixement de la mateixa. I aleshores apareix el cop de la destral, de la mà de l'home, com un manament diví, que talla el vincle amb el passat any i enceta el nou any. La destral toca fusta i s'hi endinsa. El tall de la destral, el sec, queda en la comunitat, com una marca de compte de l'any.
diumenge, 15 de novembre del 2009
GOIGS DE SANT VICENÇ DE MALLA (ESGLÉSIA ROMÀNICA D'OSONA)
GOIGS DE SANT VICENS MARTIR PATRÓ DE MALLA*
Puix al cel sou poderós
en alt trono d’or sentat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
La ciutat de Huesca un dia,
per bressol va darvos Déu.
Ab sos cims, del cel la vía
us signá l’alt Pirineu.
Per aixó heu seguit, gustós,
el camí de santedad:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Educat per sant Valeri,
predicáu al poble fiel;
y per paga, us don l’Imperi
copa plena d’amarg fel:
puix irat y furiós,
Dacià us ha encadenat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Sou, al bell punt que clareja,
presentat al tribunal.
Nimbe clar de llum rodeja
vostra faç angelical.
Y de Déu, tot vigorós,
la lley santa heu defensat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Son les penes més inmenses,
per Vos, goigs de paradís,
les més grans, les més intenses
les sufriu, ab dolç sonrís.
De patí esteu desitjós
per l’Etern que us ha criat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Entre flames tormentoses
sou posat, sens cap conçol,
y en el foch, llagues sangnoses
s’hi han desclós, que fan condol,
com més viu, més ardorós,
nou valor us ha donat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Quan sols era una ferida
vostre cos, en el torment,
y somblávau flor marcida,
qu’ha esfullat el fret y’l vent,
dins d’un lloch, tot tenebrós,
el tirà us ha empresonat.
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
El Senyor, per conçolarvos,
la presó us omple de llum,
y també, per confortarvos,
l’han omplerta de perfum,
Angelets de cabell ros,
que del cel han devallat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
La tempesta s’és minvada,
puix res poden els tiráns
s’omple, quan se’ls dona entrada,
la presó de cristians;
y’l cos vostre encar sangnós,
reverents, tots han besat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Un llit blá se us preparava,
per postres llagues guarir;
mes, mostráu que sempre estava
vostre goig en el sufrir,
puix moriu, victoriós,
quan tantost hi sou posat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, màrtir gloriós.
Quan la gloria Deu us dona,
y’l martiri habeu sofert,
es llensat y s’abandona
vostre cos en lloch desert.
De les feres, valerós,
un corp us ha defensat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, màrtir gloriós.
Aqueix fet tothom admira,
y al butxí fa exasperar,
y a la fe, abrusantlo l’ira
vostre cos tira en el mar;
mes, d’un modo portentós,
á la platja sou portat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, màrtir gloriós.
Nostres camps, nostres collites
baix vostre amparo posem,
coses grans, coses petites
totes vos les confiem,
puix valiment poderós,
sempre’ns haveu demostrat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Vostres relíquies veneren
d’aqueix poble’ls devots fills,
i per elles tots esperen
vostre auxili en els perills;
perxò acuden sempre a Vos
en tota necessitat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Puix brillau, tot lluminós,
dalt la glòria coronat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
V. Ora pro nobis beate Vincenti
R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.
OREMUS
Da nobis quaesumus omnipotens Deus, adversa mundi invicta mentis constantia tolerare, qui beatum Levitam Vincentium nec nunis terreri, nec paenis passus es superari. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen
* Escrit es català antic, abans de la gramàtica de Pompeu Fabra.
Puix al cel sou poderós
en alt trono d’or sentat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
La ciutat de Huesca un dia,
per bressol va darvos Déu.
Ab sos cims, del cel la vía
us signá l’alt Pirineu.
Per aixó heu seguit, gustós,
el camí de santedad:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Educat per sant Valeri,
predicáu al poble fiel;
y per paga, us don l’Imperi
copa plena d’amarg fel:
puix irat y furiós,
Dacià us ha encadenat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Sou, al bell punt que clareja,
presentat al tribunal.
Nimbe clar de llum rodeja
vostra faç angelical.
Y de Déu, tot vigorós,
la lley santa heu defensat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Son les penes més inmenses,
per Vos, goigs de paradís,
les més grans, les més intenses
les sufriu, ab dolç sonrís.
De patí esteu desitjós
per l’Etern que us ha criat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Entre flames tormentoses
sou posat, sens cap conçol,
y en el foch, llagues sangnoses
s’hi han desclós, que fan condol,
com més viu, més ardorós,
nou valor us ha donat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Quan sols era una ferida
vostre cos, en el torment,
y somblávau flor marcida,
qu’ha esfullat el fret y’l vent,
dins d’un lloch, tot tenebrós,
el tirà us ha empresonat.
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
El Senyor, per conçolarvos,
la presó us omple de llum,
y també, per confortarvos,
l’han omplerta de perfum,
Angelets de cabell ros,
que del cel han devallat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
La tempesta s’és minvada,
puix res poden els tiráns
s’omple, quan se’ls dona entrada,
la presó de cristians;
y’l cos vostre encar sangnós,
reverents, tots han besat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Un llit blá se us preparava,
per postres llagues guarir;
mes, mostráu que sempre estava
vostre goig en el sufrir,
puix moriu, victoriós,
quan tantost hi sou posat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, màrtir gloriós.
Quan la gloria Deu us dona,
y’l martiri habeu sofert,
es llensat y s’abandona
vostre cos en lloch desert.
De les feres, valerós,
un corp us ha defensat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, màrtir gloriós.
Aqueix fet tothom admira,
y al butxí fa exasperar,
y a la fe, abrusantlo l’ira
vostre cos tira en el mar;
mes, d’un modo portentós,
á la platja sou portat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, màrtir gloriós.
Nostres camps, nostres collites
baix vostre amparo posem,
coses grans, coses petites
totes vos les confiem,
puix valiment poderós,
sempre’ns haveu demostrat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Vostres relíquies veneren
d’aqueix poble’ls devots fills,
i per elles tots esperen
vostre auxili en els perills;
perxò acuden sempre a Vos
en tota necessitat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
Puix brillau, tot lluminós,
dalt la glòria coronat:
Siau lo nostre advocat
Sant Vicens, mártir gloriós.
V. Ora pro nobis beate Vincenti
R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.
OREMUS
Da nobis quaesumus omnipotens Deus, adversa mundi invicta mentis constantia tolerare, qui beatum Levitam Vincentium nec nunis terreri, nec paenis passus es superari. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen
* Escrit es català antic, abans de la gramàtica de Pompeu Fabra.
dissabte, 14 de novembre del 2009
Tots Sants
El fenomen de la globalització que s'ha covat a través dels mitjans de comunicació ha creat nous costums i nous hàbits entre la nostra societat. La cultura no n'és pas exempta, ans el contrari, puix és permeable a totes les noves interpretacions. És la gent qui decideix quin ritual li és més útil i quin ja no. Tots Sants n'és un cas paradigmàtic d'aquest fet. Aquesta festa es debat entre dues forces: la conservació d'un ritual que és entès com a genuï, la Castanyada, i l'assimilació del Halloween nordamericà. Si bé, la Castanyada es manté a casa nostra i entre les zones més rurals i interiors de Catalunya com a majoritària i institucionalitzada, cal fer notar que entre la jovenalla de ciutat o urbana creix la simpatia per al Halloween d'una forma meteòrica, amb el suport de mitjans de comunicació i el consumisme.
Però d'on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l'1 i l'11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s'obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre'n la seva benedicció. Va ser l'emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d'aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s'ha mantingut fins ara.
A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D'aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d'ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o ofertes als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L'endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.
Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet a les comarques del Ripollès i d'Osona. Era molt extès en les àrees rurals i d'una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L'objectiu era provocar la por als més innocents. També s'havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s'hi feia amb l'ajuda d'un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre la mainada i entre els adults, atesa la influència de la televisió. Caldria, però, fer una anàlisi més acurada sobre aquest tema, i incentivar des de les escoles i entitats culturals l'explicació del sentit original de la cara de carbassa o nap amb espelma. Tot i la seva pràctica lúdica i pagana, la qual també és important, convindria recuperar el sentit original que va motivar a encendre espelmes dins de naps o carbasses, el qual, ben segur, que és més profund, religiós i mitològic. Aquesta pràctica és tan nostra com la castanyada.
Però d'on ve aquesta festa? Els Celtes en el mes de Samon celebraven el Samuhin entre l'1 i l'11. (Actualment es pot llegir entre Tots Sants i Sant Martí). Per la festa de Samuhin s'obrien les portes del món, i els avantpassats tornaven a visitar els seus descendents, els quals els obsequiaven per rebre'n la seva benedicció. Va ser l'emperador Lluís el Piadós amb la influència dels bisbes de la Gàl·lia que va proposar celebrar la festa cristiana coincidint amb el Samuhin. Es tractava d'aprofitar un esdeveniment popular per cristianitzar-ne el seu contingut. I així s'ha mantingut fins ara.
A casa nostra, és tradicional encendre foc a la nit de Tots Sants i coure castanyes. D'aquesta festa en diem la Castanyada. També a la castanyada es fan panellets amb una base d'ametlles mòltes i pinyons, però també amb moniatos, patates i darrerament amb xocolata i coco. Aquests panellets, que antigament eren presents o ofertes als avantpassats, fan les delícies de grans i petits per a les postres. Els grans solen acompanyar els panellets amb vi dolç (vi bo). També, les castanyes, quan es couen, es reguen amb vi dolç. L'endemà, el dia de Tots Sants, és dia de veneració dels éssers estimats que han traspassat, i per tant, tothom visita el cementiri per a resar i guarnir-ne el record amb flors i rams.
Una altra pràctica més reduïda geogràficament és la carbassa buida amb una espelma flamejant, el que se'n diu vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet a les comarques del Ripollès i d'Osona. Era molt extès en les àrees rurals i d'una forma popular, buidar carbasses i exposar-les a les nits amb espelmes als marges de camins, o tant a dins com a fora de les cases. L'objectiu era provocar la por als més innocents. També s'havia fet amb naps. Es buidava el nap, i com en la carbassa, s'hi feia amb l'ajuda d'un ganivet cinc forats a semblança de la cara humana: dos ulls, un nas i una boca desdentegada, o amb dents de serreta. Cal remarcar, que el fet de fer-ho amb naps, relaciona directament aquesta pràctica amb els celtes, ja que és així com originàriament es feia. Per tant, és pot concloure, que a Malla, i a la Plana de Vic, hi ha perviscut pràctiques molt antigues (paganes) de la cultura centreeuropea. De tota manera, ara costa dissociar aquest joc de fer por amb la icona del Halloween entre la mainada i entre els adults, atesa la influència de la televisió. Caldria, però, fer una anàlisi més acurada sobre aquest tema, i incentivar des de les escoles i entitats culturals l'explicació del sentit original de la cara de carbassa o nap amb espelma. Tot i la seva pràctica lúdica i pagana, la qual també és important, convindria recuperar el sentit original que va motivar a encendre espelmes dins de naps o carbasses, el qual, ben segur, que és més profund, religiós i mitològic. Aquesta pràctica és tan nostra com la castanyada.
diumenge, 7 de juny del 2009
Jaculatòries del Mes de Maria de Malla
Mare de Déu de la Gràcia des de molts segles venerada a Malla: conserveu-nos ben viva la nostra Fe. Déu vos salve...
Augmenteu-nos, Verge sagrada, l’Esperança de veure-us un dia al Cel. Déu vos salve...
Regni en nosaltres Verge Santa, l’Amor a Déu i al nostre proïsme. Déu vos salve...
Infoneu-nos, Mare agraciada, horror al pecat i amor a la virtut. Déu vos salve...
Ajudeu-nos, Mare de Déu, en totes les nostres necessitats espirituals i temporals. Déu vos salve...
100 dies d’indulgència als que devotament resin aquestes jaculatòries. (amb llicència)
Augmenteu-nos, Verge sagrada, l’Esperança de veure-us un dia al Cel. Déu vos salve...
Regni en nosaltres Verge Santa, l’Amor a Déu i al nostre proïsme. Déu vos salve...
Infoneu-nos, Mare agraciada, horror al pecat i amor a la virtut. Déu vos salve...
Ajudeu-nos, Mare de Déu, en totes les nostres necessitats espirituals i temporals. Déu vos salve...
100 dies d’indulgència als que devotament resin aquestes jaculatòries. (amb llicència)
El juny és el mes del Sagrat Cor de Jesús
El Bisbe Torras i Bages va escriure a Vilafranca del Penedès l’any 1879, atenent la sol•licitud del Papa Lleó XIII, el llibre titulat “Mes del Sagrat Cor de Jesús”. D’aquesta manera, Torras i Bages va instaurar la tradició litúrgica de dedicar el mes de juny al Sagrat Cor de Jesús. A Malla hi ha diverses proves d’aquesta devoció de la seva comunitat cristiana, però sens dubte que la més evident i destacada és el Sagrat Cor de la Creu de Malla que s’alça damunt el turó del Clascar.
Així doncs, la comunitat cristiana de Malla, tot respectant la tradició de dictà Torras i Bages, resen durant el mes de juny aquestes oracions que a sota citem:
Oh ferida preciosa, oberta en el Sagrat Cor per a donar pas a les flames del seu immens amor; feu que l’incendi de la caritat purifiqui els nostres cors de la immundícia del pecat. Parenostre i Avemaria.
Oh Corona d’espines, que turmenteu al sagradíssim Cor amb les cruels puntes dels nostres pecats: feu que sentim un sant i vertader remordiment de les nostres culpes. Parenostre i Avemaria.
Oh Creu plantada en el Cor de Crist, arbre frondós alimentat per la sang divina, signe de l’encès desig que sentíeu d’ésser crucificat: concediu-nos una resignació completa als designis de la Providència. Parenostre i Avemaria.
Acte de Consagració:
Sóc vostre, oh bon Jesús, perquè sou mon creador, perquè de tota l’eternitat m’heu portat dins de la vostra intel•ligència com una criatura és portada per la mare; sóc vostre perquè m’heu rescatat del poder del dimoni i m’heu comprat pel preu de la vostra preciosíssima sang; sóc vostre com el fill és del pare, com el sarment és del cep, com el fruit és de l’arbre, puix fruits de la vostra creu som tots els cristians; i encara que mil vegades m’he rebel•lat contra Vós, el vostre Cor dolcíssim mai ha deixat d’estimar-me; heu llençat per mi doloroses llàgrimes en els dies de ma prevaricació, i mogut per vostre Cor amantíssim, no heu parat fins a fer-me tornar a la gràcia. Oh! Cor que tant m’heu estimat! Oh! Cor a qui tantes vegades he entristit i omplert d’amargor! A Vós em consagro i proposo d’aquí endavant estimar-vos pels qui no us estimen, honrar-vos pels qui us menyspreen. Proposo dedicar tot el meu cor en estimar-vos i voldria tenir mil cors per estimar-vos més encara; vull que des d’ara la meva ànima sia un sagrari vostre, tancat a tota vana passió humana, un lloc de repòs per Vós, una viva imatge del vostre Cor, de manera que, dedicant-se durant tota la vida a amar-vos, l’últim pensament que faci a l’hora de la meva mort sia un acte d’amor a Vós, oh Jesús dolcíssim, que voleu glorificar la meva ànima per tota l’eternitat. Amén.
Així doncs, la comunitat cristiana de Malla, tot respectant la tradició de dictà Torras i Bages, resen durant el mes de juny aquestes oracions que a sota citem:
Oh ferida preciosa, oberta en el Sagrat Cor per a donar pas a les flames del seu immens amor; feu que l’incendi de la caritat purifiqui els nostres cors de la immundícia del pecat. Parenostre i Avemaria.
Oh Corona d’espines, que turmenteu al sagradíssim Cor amb les cruels puntes dels nostres pecats: feu que sentim un sant i vertader remordiment de les nostres culpes. Parenostre i Avemaria.
Oh Creu plantada en el Cor de Crist, arbre frondós alimentat per la sang divina, signe de l’encès desig que sentíeu d’ésser crucificat: concediu-nos una resignació completa als designis de la Providència. Parenostre i Avemaria.
Acte de Consagració:
Sóc vostre, oh bon Jesús, perquè sou mon creador, perquè de tota l’eternitat m’heu portat dins de la vostra intel•ligència com una criatura és portada per la mare; sóc vostre perquè m’heu rescatat del poder del dimoni i m’heu comprat pel preu de la vostra preciosíssima sang; sóc vostre com el fill és del pare, com el sarment és del cep, com el fruit és de l’arbre, puix fruits de la vostra creu som tots els cristians; i encara que mil vegades m’he rebel•lat contra Vós, el vostre Cor dolcíssim mai ha deixat d’estimar-me; heu llençat per mi doloroses llàgrimes en els dies de ma prevaricació, i mogut per vostre Cor amantíssim, no heu parat fins a fer-me tornar a la gràcia. Oh! Cor que tant m’heu estimat! Oh! Cor a qui tantes vegades he entristit i omplert d’amargor! A Vós em consagro i proposo d’aquí endavant estimar-vos pels qui no us estimen, honrar-vos pels qui us menyspreen. Proposo dedicar tot el meu cor en estimar-vos i voldria tenir mil cors per estimar-vos més encara; vull que des d’ara la meva ànima sia un sagrari vostre, tancat a tota vana passió humana, un lloc de repòs per Vós, una viva imatge del vostre Cor, de manera que, dedicant-se durant tota la vida a amar-vos, l’últim pensament que faci a l’hora de la meva mort sia un acte d’amor a Vós, oh Jesús dolcíssim, que voleu glorificar la meva ànima per tota l’eternitat. Amén.
dissabte, 6 de juny del 2009
Els angelets
Quan als infants de Malla els cauen les dents de llet, els angelets vénen a recollir-les. La denteta es deixa embolicada amb un mocador sota el coixí, i a la nit, mentre l'infant dorm, de manera màgica, els angelets deixen un present i se l'enduen cap als seus dominis del Cel. Els agelets paguen amb un regal al nen o la nena per cada dent que s'emporten. L'endemà, quan l'infant es lleva del llit, alça el coixí, i curull de joia i sorpresa, veu com la denteta n'ha desaparegut i en el seu lloc hi ha un regal.
Sembla que els infants i els angelets tenen la mateixa mena. Tant els infants com els angelets són fets de la mateixa essència divina, de llum, de vida. Les dentetes de llet pertanyen als angelets, ells les guarden perquè saben que són un tresor d'innocència i il·lusió. I els infants, que són angelets a la terra, estan protegits pels angelets del cel. Els angelets, els quals es confonen amb la llum, vigilen els infants que no els passi cap mal i siguin en tot moment feliços.
Sembla que els infants i els angelets tenen la mateixa mena. Tant els infants com els angelets són fets de la mateixa essència divina, de llum, de vida. Les dentetes de llet pertanyen als angelets, ells les guarden perquè saben que són un tresor d'innocència i il·lusió. I els infants, que són angelets a la terra, estan protegits pels angelets del cel. Els angelets, els quals es confonen amb la llum, vigilen els infants que no els passi cap mal i siguin en tot moment feliços.
dijous, 14 de maig del 2009
Una història de l'hort: la ceba agra d'en Jaume Bigas
Aquesta és una història que ha d'engruixir la nostra cultura pagesa. Una història d'un pagès que volia aconseguir un gust equilibrat per a un dels plats més típics de Malla i la Plana de Vic: l'amanit. Conta la família d'en Jaume Bigas que fa més de cent anys que un dia, l’avi i padrí Jaume, el qual era fill de Taradell, es va casar i se’n va anar a viure a Clavegueres (Múnter-Muntanyola). Allà, al costat de casa, hi tenia un hort on hi plantava tot tipus d’hortalisses. Però d’entre les hortalisses n’hi havia una que li feia ballar el cap més que les altres: la ceba. Li agradava la ceba, molt, però quan menjava amanida la trobava massa rabiüda. I vet aquí que va sentir a parlar que en una casa, al Mas Gran (Vic-Malla) tenien una ceba que tenia molta anomenada, de bona que era. En Jaume, l’avi, se n’hi va anar tot determinat i en va tornar amb planter per fer-ne a casa. I des de llavors en va anar fent tota la vida, i se’n va fer les mil delícies a l’amanida. No hi havia ceba al món com aquella ceba tan dolceta, encara que l’anomenessin agra. Aquella ceba va passar de pares a fills. Així, doncs, en Jaume va ensenyar a conreuar-la al seu fill Joan, i aquest al seu fill, en Jaume, el que coneixem i ens ha ensenyat a plantar-la. Ara en Jaume Bigas viu a Malla, i tot el seu bon saber ja creix al nostre poble. La seva ceba és una classe única i superior en el gust, atès que és més dolça que les altres varietats i al paladar deixa anar un lleuger i equilibrat toc avinegrat. Tot i ser una ceba que deriva de la "Molins de Rei", després d'un procés de selecció acurat, pacient i centenari, en Jaume ha aconseguit obtenir una ceba autòctona amb un gran valor gastronòmic i amb denominació d'origen. La seva gran experiència en l'hort ens ha ensenyat que no s'ha de conrear qualsevol cosa a l'hort, i que només les hortalisses escollides són, al plat, la millor menja i la més sana, també, és clar. En Jaume i la seva família han produït una ceba de qualitat.
dissabte, 2 de maig del 2009
Invocacions del Mes de Maria a Malla
Les invocacions del Mes de Maria es deien després d'enramar amb flors de Malla un altaret amb la imatge de la Mare de Déu, preferetment de la Puríssima o la Mare de Déu de Gràcia (estampa, figura...), a casa. Les oracions es feien cada dia del mes de maig, el mes més bell de l'any, el mes consagrat a la Mare de Déu. Antigament també s'havien fet en llatí. Les flors més emprades per a guarnir l'altaret eren les del lilà, botons d'or i també roses, entre d'altres de boscanes. Tot seguit, podeu llegir les invocacions del mes de Maria:
Mare meva amantíssima, en tots els instants de la meva vida, recordeu-vos de mi, infeliç pecador/a. Déu vos salve, Maria...
Aqüeducte de les divines gràcies, concediu-me abundància de llàgrimes per plorar amargament els meus pecats. Déu vos salve, Maria...
Reina dels Cels i Terra, sigueu mon empar i defensa en les temptacions dels enemics de la meva ànima. Déu vos salve, Maria...
Immaculada filla de Joaquim i Anna, aconseguiu-me del vostre Fill les gràcies que necessito per a salvar-me. Déu vos salve, Maria...
Advocada i refugi dels pecadors, assistiu-me a l'hora de la meva mort i obriu-me les portes del Cel. Déu vos salve, Maria...
Oració final:
Sigui vostra gran puresa,
alabada eternament,
puix que un Déu omnipotent
es complau en tal bellesa.
A Vós celestial Princesa,
sagrada Verge Maria,
Us ofereixo en aquest dia
l'ànima, la vida i el cor.
Mireu-me amb els ulls plens d'amor,
no em deixeu, no, Mare mia.
Mare meva amantíssima, en tots els instants de la meva vida, recordeu-vos de mi, infeliç pecador/a. Déu vos salve, Maria...
Aqüeducte de les divines gràcies, concediu-me abundància de llàgrimes per plorar amargament els meus pecats. Déu vos salve, Maria...
Reina dels Cels i Terra, sigueu mon empar i defensa en les temptacions dels enemics de la meva ànima. Déu vos salve, Maria...
Immaculada filla de Joaquim i Anna, aconseguiu-me del vostre Fill les gràcies que necessito per a salvar-me. Déu vos salve, Maria...
Advocada i refugi dels pecadors, assistiu-me a l'hora de la meva mort i obriu-me les portes del Cel. Déu vos salve, Maria...
Oració final:
Sigui vostra gran puresa,
alabada eternament,
puix que un Déu omnipotent
es complau en tal bellesa.
A Vós celestial Princesa,
sagrada Verge Maria,
Us ofereixo en aquest dia
l'ànima, la vida i el cor.
Mireu-me amb els ulls plens d'amor,
no em deixeu, no, Mare mia.
dijous, 30 d’abril del 2009
ESSÈNCIA DE SAÜC PEL MAIG
El saüc és la flor del saüquer (sambucus nigra), o soguer en català de la Plana de Vic. El soguer és un arbust que creix als marges i recs de Malla. Pel maig floreix, i és llavors el moment de fer-ne una medecina tradicional que va bé per als refredats i mal de coll, anomenada essència. Primer cal recollir les flors de saüc (que són petites, blanques i en forma de creu). Cerquem el saüquer més proper que hi hagi al centre. Amb un cistell i tisores tallarem els extrems de les branques on hi ha les flors. No pot superar el terç de flors de l’arbust. Hem de deixar moltes més flors que no pas ens en duem. Un cop a casa, es preparen els estris per fer l’essència. S’agafa una cassola de terrissa o plata fonda; es tapa amb un drap de lli o de cotó, tot fent una cambra; al damunt hi posem la for de saüc; i a sobre de tot, la font de calor, és a dir, la planxa o resistència (també es pot fer com abans, amb una altra cassola plena de brases. Però llavors, s'ha d'anar repostant) Llavors deixem que vagi fent l’essència tot el dia i anem canviant les flors a mesura que es vegin amb un to blanc torrat, tirant a ocre. Quan s'hagi acabat la matèria primera, és a dir, la flor tendra, llavors és el moment de recollir l'essència que ha quedat dipositada dins la cassola. Tot seguit, guardem l'essència dins d'un pot de vidre al rebost.
dimecres, 29 d’abril del 2009
En Francesc Paracolls, el patriota mallenc de la Guerra de Successió
A principis del segle XVIII, hi hagué un noble pagès de Malla que lluità a la Guerra de Successió amb els Vigatans, al costat d'en Bac de Roda, és a dir, a favor de la causa austriacista. El nostre patriota s'anomenava Francesc Paracolls. En Francesc Paracolls era fill i hereu del Mas Paracolls de Malla, i va ser pres i ferit en una brega prop de Gallifa. Aleshores fou conduït a Vic, per ser penjat a la forca del Puig d’en Planes el 18 d’abril de 1714. El seu cos fou enterrat al cementiri de Sant Vicenç de Malla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)