Mare de Déu de la Gràcia des de molts segles venerada a Malla: conserveu-nos ben viva la nostra Fe. Déu vos salve...
Augmenteu-nos, Verge sagrada, l’Esperança de veure-us un dia al Cel. Déu vos salve...
Regni en nosaltres Verge Santa, l’Amor a Déu i al nostre proïsme. Déu vos salve...
Infoneu-nos, Mare agraciada, horror al pecat i amor a la virtut. Déu vos salve...
Ajudeu-nos, Mare de Déu, en totes les nostres necessitats espirituals i temporals. Déu vos salve...
100 dies d’indulgència als que devotament resin aquestes jaculatòries. (amb llicència)
diumenge, 7 de juny del 2009
El juny és el mes del Sagrat Cor de Jesús
El Bisbe Torras i Bages va escriure a Vilafranca del Penedès l’any 1879, atenent la sol•licitud del Papa Lleó XIII, el llibre titulat “Mes del Sagrat Cor de Jesús”. D’aquesta manera, Torras i Bages va instaurar la tradició litúrgica de dedicar el mes de juny al Sagrat Cor de Jesús. A Malla hi ha diverses proves d’aquesta devoció de la seva comunitat cristiana, però sens dubte que la més evident i destacada és el Sagrat Cor de la Creu de Malla que s’alça damunt el turó del Clascar.
Així doncs, la comunitat cristiana de Malla, tot respectant la tradició de dictà Torras i Bages, resen durant el mes de juny aquestes oracions que a sota citem:
Oh ferida preciosa, oberta en el Sagrat Cor per a donar pas a les flames del seu immens amor; feu que l’incendi de la caritat purifiqui els nostres cors de la immundícia del pecat. Parenostre i Avemaria.
Oh Corona d’espines, que turmenteu al sagradíssim Cor amb les cruels puntes dels nostres pecats: feu que sentim un sant i vertader remordiment de les nostres culpes. Parenostre i Avemaria.
Oh Creu plantada en el Cor de Crist, arbre frondós alimentat per la sang divina, signe de l’encès desig que sentíeu d’ésser crucificat: concediu-nos una resignació completa als designis de la Providència. Parenostre i Avemaria.
Acte de Consagració:
Sóc vostre, oh bon Jesús, perquè sou mon creador, perquè de tota l’eternitat m’heu portat dins de la vostra intel•ligència com una criatura és portada per la mare; sóc vostre perquè m’heu rescatat del poder del dimoni i m’heu comprat pel preu de la vostra preciosíssima sang; sóc vostre com el fill és del pare, com el sarment és del cep, com el fruit és de l’arbre, puix fruits de la vostra creu som tots els cristians; i encara que mil vegades m’he rebel•lat contra Vós, el vostre Cor dolcíssim mai ha deixat d’estimar-me; heu llençat per mi doloroses llàgrimes en els dies de ma prevaricació, i mogut per vostre Cor amantíssim, no heu parat fins a fer-me tornar a la gràcia. Oh! Cor que tant m’heu estimat! Oh! Cor a qui tantes vegades he entristit i omplert d’amargor! A Vós em consagro i proposo d’aquí endavant estimar-vos pels qui no us estimen, honrar-vos pels qui us menyspreen. Proposo dedicar tot el meu cor en estimar-vos i voldria tenir mil cors per estimar-vos més encara; vull que des d’ara la meva ànima sia un sagrari vostre, tancat a tota vana passió humana, un lloc de repòs per Vós, una viva imatge del vostre Cor, de manera que, dedicant-se durant tota la vida a amar-vos, l’últim pensament que faci a l’hora de la meva mort sia un acte d’amor a Vós, oh Jesús dolcíssim, que voleu glorificar la meva ànima per tota l’eternitat. Amén.
Així doncs, la comunitat cristiana de Malla, tot respectant la tradició de dictà Torras i Bages, resen durant el mes de juny aquestes oracions que a sota citem:
Oh ferida preciosa, oberta en el Sagrat Cor per a donar pas a les flames del seu immens amor; feu que l’incendi de la caritat purifiqui els nostres cors de la immundícia del pecat. Parenostre i Avemaria.
Oh Corona d’espines, que turmenteu al sagradíssim Cor amb les cruels puntes dels nostres pecats: feu que sentim un sant i vertader remordiment de les nostres culpes. Parenostre i Avemaria.
Oh Creu plantada en el Cor de Crist, arbre frondós alimentat per la sang divina, signe de l’encès desig que sentíeu d’ésser crucificat: concediu-nos una resignació completa als designis de la Providència. Parenostre i Avemaria.
Acte de Consagració:
Sóc vostre, oh bon Jesús, perquè sou mon creador, perquè de tota l’eternitat m’heu portat dins de la vostra intel•ligència com una criatura és portada per la mare; sóc vostre perquè m’heu rescatat del poder del dimoni i m’heu comprat pel preu de la vostra preciosíssima sang; sóc vostre com el fill és del pare, com el sarment és del cep, com el fruit és de l’arbre, puix fruits de la vostra creu som tots els cristians; i encara que mil vegades m’he rebel•lat contra Vós, el vostre Cor dolcíssim mai ha deixat d’estimar-me; heu llençat per mi doloroses llàgrimes en els dies de ma prevaricació, i mogut per vostre Cor amantíssim, no heu parat fins a fer-me tornar a la gràcia. Oh! Cor que tant m’heu estimat! Oh! Cor a qui tantes vegades he entristit i omplert d’amargor! A Vós em consagro i proposo d’aquí endavant estimar-vos pels qui no us estimen, honrar-vos pels qui us menyspreen. Proposo dedicar tot el meu cor en estimar-vos i voldria tenir mil cors per estimar-vos més encara; vull que des d’ara la meva ànima sia un sagrari vostre, tancat a tota vana passió humana, un lloc de repòs per Vós, una viva imatge del vostre Cor, de manera que, dedicant-se durant tota la vida a amar-vos, l’últim pensament que faci a l’hora de la meva mort sia un acte d’amor a Vós, oh Jesús dolcíssim, que voleu glorificar la meva ànima per tota l’eternitat. Amén.
dissabte, 6 de juny del 2009
Els angelets
Quan als infants de Malla els cauen les dents de llet, els angelets vénen a recollir-les. La denteta es deixa embolicada amb un mocador sota el coixí, i a la nit, mentre l'infant dorm, de manera màgica, els angelets deixen un present i se l'enduen cap als seus dominis del Cel. Els agelets paguen amb un regal al nen o la nena per cada dent que s'emporten. L'endemà, quan l'infant es lleva del llit, alça el coixí, i curull de joia i sorpresa, veu com la denteta n'ha desaparegut i en el seu lloc hi ha un regal.
Sembla que els infants i els angelets tenen la mateixa mena. Tant els infants com els angelets són fets de la mateixa essència divina, de llum, de vida. Les dentetes de llet pertanyen als angelets, ells les guarden perquè saben que són un tresor d'innocència i il·lusió. I els infants, que són angelets a la terra, estan protegits pels angelets del cel. Els angelets, els quals es confonen amb la llum, vigilen els infants que no els passi cap mal i siguin en tot moment feliços.
Sembla que els infants i els angelets tenen la mateixa mena. Tant els infants com els angelets són fets de la mateixa essència divina, de llum, de vida. Les dentetes de llet pertanyen als angelets, ells les guarden perquè saben que són un tresor d'innocència i il·lusió. I els infants, que són angelets a la terra, estan protegits pels angelets del cel. Els angelets, els quals es confonen amb la llum, vigilen els infants que no els passi cap mal i siguin en tot moment feliços.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)